Odie Halloween. Mai m’ha agradat eixa festa. Mai no l’he entesa. És horrible, és fastigosa.
Per molts motius. Primer motiu i principal: en Halloween estàs obligat a disfressar-te de mamarratxo, amb la cara pintada de blanc, els ulls de negre, i els llavis de roig. Has de vestir-te de negre, o amb draps, o ambdós coses, i has de posar-te una caraseta o bé unes dents postisses de vampir. I has d’eixir a fer el memo, caminar com un zombi, traure la llengua cada mig minut, anar pel carrer en grups fent com que dones espants a la gent.
NO m’agrada GENS disfressar-me, sobretot si això implica que, a més, has de comportar-te de manera artificial, fer el mono.
No m’agrada l’estètica ni la proposta CUTRE de Halloween, com tampoc no m’agrada el fet que tots estiguem eixe dia obligats a fer una determinada cosa (paregut a la Nit de Cap d’Any, on els intents per abastar un cutre glamour són la idea més extesa de lo que significa “passar-ho bé”).
I, definitivament, NO m’agrada GENS Halloween pel fet que últimament s’ha convertit en una excusa més per a muntar botellots. La passada nit del 31 d’octubre, la Plaça de l’Almoina de la Ciutat de València donava autèntica PENA: xiquets (perquè la gran majoria no arribaven ni al qualificatiu de “jóvens”) vestits d’espantalls, amb cares de vells, tirats per terra o assentats en qualsevol lloc, amb tot tipus de fem per terra, bevent, fumant, mirant-se les cares…
Ells eren, sense dubte, els autèntics zombis, invadint un espai públic.
