Com resoldre un problema (aparentment) sense solució

Tired Eyes Slowly Burning album cover
Image via Wikipedia

U intenta ser coherent i acaba adonant-se que això el du a estar entre l’espasa i la paret.

Com pots ser coherent sense que això et duga, en situacions concretes, a un carreró sense eixida, a un curtcircuit cerebral, un fatal error, un fulminant escac i mat?

No suporte que a Ella la tracten com una xiqueta. No suporte eixa falta de respecte que s’ha convertit en costum. I no suporte la mentira. I això em fa pujar-me per les parets.

No sols per mi; no es tracta només de lo que jo puc suportar o no. Em trobe davant d’una situació en què Ella es queixa a mi, es queixa de lo que està patint, però alhora si jo actue, si jo simplement insinue alguna cosa,  estic encara empastrant-ho més. Ho he comprovat.

Llavors, es tracta bàsicament d’una situació en què reps informació, et calfes el cap, peròaparentmentno pots fer res per canviar-ho. Això és fatal, és horrible. I tinc la por que si ho deixe córrer, si em convertisc en un passota, la bola es farà més gran, el problema serà pitjor.

Com actuar?? Cal molta intel·ligència emocional, cal adaptar-se a la nova situació.

Relativitzar. Però com?? Ser natural. Però com??

Què he de canviar? Perquè si no canvie alguna cosa en la meua actitud, tornaré a repetir la mateixa jugada una volta i una altra.

I, a banda, lo pitjor: saber que, faces lo que faces, seràs considerat estrany, raro, problemàtic. Tot simplement perquè no acatxes el cap, perquè no dius a tot que sí, perquè no eres complaent amb allò que no tragues… Per intentar ser tu mateix.

Cansa molt haver de demostrar contínuament que el mètode que tu has triat per a enfrontar-te a la vida és tan vàlid i correcte com el de qualsevol. Perquè hi ha gent que sempre està disposada a intentar corregir-te (eufemisme per a “tractar d’imposar”), a dir-te lo que estàs fent malament, des del seu punt de vista.

Cansa molt.

Declaració d’intencions

Comence hui este blog per a escriure en ell coses que necessite contar per a desfogar-me. Ara mateix no sé ben bé quines coses hi escriuré, però hi tinc algunes idees: ací podré queixar-me de coses, podré donar opinions complicades, podré dir allò que realment pense i que NO puc expressar d’altra forma, pel motiu que siga. Encara no sé si el to en serà reflexiu o més be impulsiu, però sé que seré sincer i obert.

També aprofitaré per a donar llibertat  a les meues obsessions; ja anirem descobrint junts quines són. Intentaré no ser massa rotller, però no promet res.

El blog estarà escrit en valencià, perquè és la meua llengua materna. La llengua oficial del blog és, de moment, català, però NO crec en esta manera d’etiquetar el parlar dels valencians. Caldria una versió valenciana del WordPress, que sembla estar en marxa però com a llengua independent (la qual cosa tampoc no m’acaba de quadrar; jo preferiria una versió basada en les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, AVL).

És també la meua primera experiència seriosa amb un blog basat en WordPress. Vorem què tal ix l’invent. Comencem!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.