Coses que vull contar-te

Sense dubte.

NO vaig a dir que em dóna la vida. NO vaig a dir que em fa ser feliç. NO vaig a dir que depenc d’ella. No.

Però sí em complementa. SÍ estar amb ella, ser la seua parella, m’ajuda a estar equilibrat, m’ajuda a trobar més fàcilment la il·lusió per moltes coses, a ser més dinàmic i a calfar-me menys el cap, a vore-li eixida a les coses.

NO és una persona que desequilibre ni que desestabilitze, no és una persona que altere, que cree inseguretat. No. És una bona companya de vida. Paga la pena clarament.

La tendència a la monogàmia i el sentit de fidelitat conjugal eterna poden ser culturals, poden no ser naturals. Però, és com aquells que diuen que no són monàrquics sinó joancarlistes. Jo NO em plantege si crec en estar només amb una persona i per a sempre; però crec en Ella. Simplement, ho sé; sé que vull estar amb Ella, només amb Ella, i per a sempre. Ho desitge amb la ment i amb el cor.

Vull poder mirar-la als ulls tots els dies, abraçar-la totes les nits, caminar el dia a dia junts, compartir projectes, compartir la llibertat de ser cada u com és, enriquir-me de felicitat, de rialles, d’experiències al seu costat; compartir lo bo i lo roín; evolucionar, créixer junts; madurar junts. Aprendre junts dels bons moments i sobretot dels roïns. Que mai una mala experiència em faça retrocedir. Que mai una mala època ni un mal moment em facen pagar-ho amb ella. Serenitat; buscar serenitat i relativitzar.

En lo bo i en lo roí. Ho desitge.

Suposa una gran responsabilitat, que accepte.