Ara que ja torna un poc la normalitat, i a pesar de la falta de son en alguns moments, sóc capaç de vore amb tranquil·litat el camí recorregut, on estic, cap on vaig, i cap on vull anar. Estos dies no puc deixar de pensar i analitzar com estic, com va tot, cap on va la meua vida… NO són moments per a estar pensant massa estona en això, però em ve bé per a no despistar-me.
M’he adonat que de vegades perd massa fàcilment el control de la meua vida, del meu dia a dia, per realitzar males eleccions, per deixar-me dur, per no tindre hàbits bàsics. I això em du a no poder triar.
En termes de productivitat i de gestió del temps, diria que, a base de no fer res, de no prendre cap decisió, al final, em trobe realitzant les activitats que són urgents. Només faig les coses urgents, les que no poden esperar: faig en cada moment lo que he de fer perquè ja no té més remei. No faig mai les coses importants, perquè ni tan sols faig l’esforç de pensar quines són les coses importants. No em dóna temps; vaig de cul fent coses urgents.
A lo millor no m’he acabat d’explicar bé: no faig les coses fins que no es retarden tant que comencen a ser urgents. Al remat, TOT és urgent perquè tot ho deixe per a l’últim moment. Si no tinc res urgent a la vista, lo que faig és… PERDRE EL TEMPS! Exacte. Eixa és la metodologia que conduïx al DESATRE TOTAL, a un forat negre, a un punt sense retorn, sense eixida. I ahí començava jo a trobar-me fa uns mesos.
Fins que t’adones, fins que eres conscient d’eixa situació i decidixes que només tens dos opcions: continuar malbaratant oportunitats i fent que ho paguen els demés (perquè si no eres feliç estaràs de mala llet, i els qui estan més aprop teu en rebran la seua part…), o bé canviar de direcció.
I en eixes estem. En eixes estic: tractant de controlar, de ser coherent, conseqüent. L’ideal: fer en cada moment lo que he de fer. L’objectiu que me marque ara: arribar a saber, a proposar-me, què he de fer cada dia. Anar fent MILLORES (canvis) molt poquet a poquet.
En l’àmbit personal: continuar atent a les necessitats d’Ella, i continuar ser conscient que SOM UN EQUIP. En concret, propòsit per a la setmana: LA PACIÈNCIA.
En l’àmbit professional: continuar amb l’ORDRE que he aconseguit. Ser ORDENAT. Concretament,continuar tenint un lloc on apuntar les coses, un lloc per a cada cosa, un moment per a cada cosa.
Ambdós objectius són intercanviables i complementaris. Són per a la vida.
Per a tots els àmbits, per a totes les setmanes: ser CONSTANT.
