Durant els últims mesos, eixa ha sigut la meua conclusió immediata: casar-me m’ha suposat complicar-me la vida.
El cas és si compensa o no. I sí, compensa.
Però, a més, després d’un temps de reflexió, d’experiències bones i no tan bones… vaig arribar a una nova conclusió, un poc més positiva (o no): no és que en casar-se u es complica la vida, és que la vida en sí mateix és una complicació.
Ara mateix pense que la única manera de no complicar-se la vida és no tindre més de 8 anys d’edat.
Per tant… així estan les coses. Però sóc feliç.
