En moments complicats com els que ens està tocant viure les últimes setmanes (sense ser res de l’altre món), i senzillament davant de tota la novetat que està suposant este nou curs (sobretot en l’àmbit personal, però també en el professional), el repte és no deixar de ser u mateix.
Em costa adaptar-me a les noves situacions, i més si són complicades, si són problemes, o coses no agradables, no desitjades, etc. Em costa adaptar-m’hi sense deixar de ser jo mateix, és a dir: no sé com comportar-me, o acabe comportant-me de manera estranya. Segurament, per voler aparentar normalitat, que res no passa, que res no m’afecta, etc.
Torne a llegir lo que vaig escriure l’última vegada, i m’alegre un muntó; ahí tinc un referent, una declaració d’intencions pròpia raonada. Idees clares, pensaments meus ben expressats. Va ser una sort escriure eixe dia.
