Un gendre perfecte no ha de distorsionar la realitat prèviament existent; ha de passar desapercebut. És, sense dubte, la millor opció, i la frase amb què es pot resumir tot. Perquè, en realitat, una vegada el gendre deixe de ser la novetat, tots en eixa família voldran que tot continue sent com era. O, millor dit, el gendre no pot pretendre introduir cap canvi a millor i que siga acceptat per tots. L’únic canvi a millor a què pot aspirar és el simple fet d’estar-hi; fer acte de presència, i que eixa presència siga ben acceptada, ben tolerada.
Estar-hi, sempre que siga possible callat i somrient. Mostrant proximitat i relaxació amb la mirada, amb els gestos. Però no parlar massa, no interrompre, no esperar ser el centre d’atenció. No és ta casa, per molt que ho semble. No ho oblides mai, això.
Estar atent i present, mai no absent. Ajudar en silenci, no escaquejar-se; passar desapercebut no vol dir no fer res, sinó fer sense que es note. Per tant, és —o pot arribar a ser— una actitud més complicada d’allò que es podria pensar.
Estar recolzant a la parella, però sense contradir ningú obertament. “Depén” serà la paraula comodí, l’expressió salvavides. Ser conciliador, en cas de ser alguna cosa més que un acompanyant perfecte.
NO eres fill. NO actues com si fores un fill més, o un germà més dels teus cunyats o cunyades. Però ja tractarem un altre dia el tema del perfecte cunyat. No vull dir que no pugues esperar ser tractat com un fill. És molt possible que te tracten com a un fill, si caus bé i si són persones mínimament agraïdes, però això serà només fruït d’aplicar estes normes que ara redacte, en un moment d’estranya lucidesa entre la vetla i la son, per a mi i per a qui vullga llegir-les.
Pensa que, si tot és correcte i funciona com cal, la teua parella i tu formeu un nucli diferent de la família política. Davant dels sogres estàs actuant, un poc. Però en eixir d’allí, tot torna a ser real; la comèdia —o el drama— s’hi acaba.
No pots evitar que pensen que eres un poc estrany; és així, simplement perquè NO eres de la seua família. No hi ha més voltes que donar-li. Eres un ens estrany, un estranger, un alien. Si ells són oberts, seràs ben acollit, però no deixaràs de ser un estranger ben acollit, mai no seràs nadiu, perquè és que realment NO ho eres. Per tant, com deia abans, NO actues com si ho fores.
Si eres molt sensible i no pots estar sense expressar mai els teus sentiments, en dates assenyalades com ara Nadal, pots permetre’t dir: “Em sent com un fill, entre vosaltres”. I ja has dit prou per a una temporada llarga!
Sigues constant en estes normes. El camí és llarg. És un repte. Però els resultats pagaran la pena, n’estic segur.
